El fred ho mata tot, fins i tot la mala llet que porto acumulada.
Aquest any no he tingut massa temps per adonar-me que s'apropa el Nadal. Però el fred ho alenteix tot, l'esperit i el cos. I m'agrada.
Aquest cap de setmana he recuperat la felicitat. Sóc un optimista natural, però si vaig ràpid sóc un barrufet rondinaire i la feina surt mal feta.
No sóc gaire reflexiu, però m'agrada pensar. I el fred m'ha fet estar tancat a casa estripant papers, donant-me temps per pensar. Això fa que les idees s'ordenin i que vegi que les coses no estan tan fotudes com la velocitat fa que sembli que ho estan.
La setmana vinent serà ràpida, però després vénen vacances, curtes, amb coses per fer, però amb la serenitat de saber que la vida pot ser teva, si vols.
3 comentaris:
Sí, a l'estiu tota cuca viu, però a l'hivern tot es congela... Compte amb els refredats.
Gràcies noia. Per ara aquest any me n'he lliurat.
Pot ser teva, si vols...i si pots.
A mí m'hi ajuda cantar unes nadales davant el Pessebre.
Publica un comentari a l'entrada