27 de setembre 2008

Capvespre a Collserola

Aquesta tarda ens hem escapat una estona a passejar per Collserola. Hem deixat el cotxe sota la construcció més horrible de Barcelona – la gossera municipal- i hem enfilat el camí, pràcticament desert, sense anar enlloc.

Passejar, badant, amb Barcelona als peus. L'aire net i gelat. El camí sol·litàri. Entenguem-nos, sol·litàri però de tant en tant ens hem creuat algun ciclista.

Enyoro l'alta muntanya. Ja he comentat algun cop que una de les coses que més m'agraden de la muntanya és el silenci.

Això ha estat un tast de silenci. A tocar de casa.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...