Tres mesos i deu dies m'ha costat recuperar-me de la fallada física i mental que m'ha tingut mig aturat tot aquest temps. Ara només em fa falta mirar endavant, com he fet sempre per altra banda.
L'agenda és plena per uns quants dies, però estic descansat i optimista. I m'agrada. Les aturades obligatòries serveixen per moltes coses, entre d'altres per pensar i pequè et canviï la vida, ja sigui perquè les misèries d'alguns es fan visibles o perquè permeten relativitzar allò que crema.
De moment a l'atur, a l'espera que es resolgui el contenciós amb l'empresa per la que treballava, i després Déu dirà. Jo tinc clar que vull fer a partir de dilluns, però no vindrà dels tres dies que faltaran per la conciliació. De moment em posaran a la secció d'estadístiques que diuen que el país s'enfonsa. Per sort jo sóc a l'altra riva (o si més no m'ho penso).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
1 comentari:
Bona notícia. Endavant les atxes!
Publica un comentari a l'entrada