Tres mesos i deu dies m'ha costat recuperar-me de la fallada física i mental que m'ha tingut mig aturat tot aquest temps. Ara només em fa falta mirar endavant, com he fet sempre per altra banda.
L'agenda és plena per uns quants dies, però estic descansat i optimista. I m'agrada. Les aturades obligatòries serveixen per moltes coses, entre d'altres per pensar i pequè et canviï la vida, ja sigui perquè les misèries d'alguns es fan visibles o perquè permeten relativitzar allò que crema.
De moment a l'atur, a l'espera que es resolgui el contenciós amb l'empresa per la que treballava, i després Déu dirà. Jo tinc clar que vull fer a partir de dilluns, però no vindrà dels tres dies que faltaran per la conciliació. De moment em posaran a la secció d'estadístiques que diuen que el país s'enfonsa. Per sort jo sóc a l'altra riva (o si més no m'ho penso).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
1 comentari:
Bona notícia. Endavant les atxes!
Publica un comentari a l'entrada