Ves al contingut principal

El tertulià

El nostre tertulià de capçalera ens explica el que ha passat. Segur que l'encerta. És el nostre tertulià de capçalera, per tant és un dels nostres.

Tant hi fa que fa dos mesos digués tot el contrari a una situació semblant amb protagonistes diferents, és evident que l'important no és la situació, són els protagonistes.

Hi ha bons i dolents, i mentre ens diu que no és pot imposar cap esquema moral a ningú ens diu que el seu esquema moral està científicament per sobre els altres. És l'únic raonable. Visca la moral científicament demostrable.

La ciència màgica és perillosa, tant com la religió màgica.

Però la moral racional és perversa en la seva pròpia formació. Perquè la raó té una única àlgebra, per tant no podem discrepar-hi, no seriem raonables.

Perversa no vol dir equivocada, perversa vol dir pura.

Robespiere com tots els puritans va tallar molts colls, els que dubtem sempre som impurs i uns traïdors. Pels purs només pot haver-hi un deu. Ell va fer erigir un monument a la deessa raó mentre proclamava que l'ateisme és aristocràtic. Va oblidar que un aristòcrata sempre té com a mínim un déu, encara que estigui a l'entrecuix.

El tertulià sembre se'n va per les branques, com ara jo. Però una anècdota culta, que ningú em preguntarà d'on he tret, i que si algú m'ho pregunta ja m'espavilarè per no contestar, ajuda molt a donar pes al discurs. Si més no ajuda a fer-lo entretingut.

Però ja fa uns dies que el nostre tertulià de capçalera està llançat. La seva ànima marxista, de dogma fàcil i certeses absolutes, ha pogut rescabalar-se dels dies humiliants en que algun espavilat va dir que s'havia acabat la Història (sí, en majúscula, si ni no val la pena).

Ara el nostre estimat tertulià pot presumir d'amors de joventud, ben maquillats per tal que no recordem omnibusos de la mort (que poc que es parla d'aquesta història mentre reivindiquem monuments als que moriren bombardejats, els assassins deixen de ser-ho si sembla que estan de banda dels bons) i proclamar l'esfondrament del capitalisme. S'oblida d'algun matís, no fos cas que ell també hagués de passar gana. S'oblida de l'història... perdó, els altres ja van dir que estava acabada, potser seria més precís dir que concloïa.

Santa paciència.

Vaig llegir, no recordo on, que un financer és bàsicament un escanyapobres, quan més pobres més material per escanyar. Per això les grans fortunes es fan en temps de crisi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El dia que van ploure llimacs

Hi ha dies que tot s'enfonsa com en una mena de maledicció. No l'entenem, no la pensem i a vegades no sabem si la vivim.

Sota un núvol de plom, de quan la primavera no ha esclatat encara però ja s'apropa la lluna que l'ha de fer créixer, se senten tabals que animen una cursa que banalitza gladiadors mentre jo fumo una pipa un cop fetes les ablucions rituals (aquest diumenge sí).

Després en una conversa banal algú s'ha pensat que m'he enfadat i s'ha sentit ofès. Sense causa conseqüència. A l'escola no em van ensenyar a callar i a casa no ho vaig aprendre.
No, això no em fa una ànima lliure. Sóc presoner del meu caràcter i ves a saber què me'l va forjar.

El diumenge a la civilització és el primer dia de la setmana, de fet ja fa temps que vaig descobrir que les meves setmanes funcionen millor de diumenge a dissabte que de dilluns a diumenge.

Hi ha qui s'arrossega pel terra mentre et cau del cel, sort en tenim que algun savi t'avisa. Sort en ten…

Drôle de guerre

En castellà solen dir-ne la guerra extraña però jo ho expressaria com a tramoia de guerra (o guerra de tramoia). És el període que va des de que França i la Gran Bretanya declaren la guerra al nazisme fins que comença la Batalla de França.

Fa tota la pinta que això nostre (el procés o lu nostru) està en un període igual. Qui té força s'està llepant les ferides i qui no en té està esperant a que algú faci alguna cosa. Tot va sempre del mateix: Hem De Fer Alguna Cosa. De fet Heu De Fer Alguna Cosa. Jo ja en tinc prou amb els meus problemes.

Però tant se val, ara patim la campanya electoral més absurda de la història i tot sembla que va de pujada. Ni analitzar enquestes podem perquè la boira de guerra és massa espesa i no sabem (i tampoc intuïm) com anirà la participació un dia laborable.

Però recordeu una cosa: el 27S desmenteix el mite que diu que l'abstenció és espanyolista. Per la resta, ja ho veurem. Però ara tot és tramoia. Tot.

Bon any 2018

El antics comencem el dia amb la posta de sol.
El sol ja és post fa pràcticament una hora al centre del món (que no és l'estació de Perpinyà com deia aquell empordanès que feia veure que estava sonat) si no Barcelona. Evidentment.
Ja som a 2018 i podem fer repàs de l'any que ja hem viscut.
A casa bé, gràcies. El millor any dels darrers quatre.
A la tribu no tant, però no és altra cosa que la ressaca d'una festa que dura massa.
Tampoc hem de patir, la vida va fent i mai res acaba si no ho matem nosaltres mateixos.
Gaudiu del nou any, deixeu les rèmores negatives per altres temps i perdoneu la pastoral.

Bon any (i Viva Cartagena)

Nota a peu de vida

Hi ha coses que les veus venir, no perquè siguin evidents ni perquè la vida sigui determinista (prefereixo pensar que no ho és) si no perquè a tots ens és molt més còmode repetir patrons i a certa edat canviar és difícil, sobretot si tens por.

Jo també en tinc de por, sempre n'he tingut malgrat no sempre n'he estat conscient. Sí miro enrere moltes de les decisions que he pres a la vida seguint consells no han estat decisions meves, han estat decisions de la por d'altres persones que jo he subscrit per por a les opinions d'altri.

Ep, també he fet la meva molts cops i també m'he equivocat. No tenir por no garanteix no equivocar-se, però no saber que tens por és garantia d'error.