dimarts, 30 de setembre de 2008

El tertulià

El nostre tertulià de capçalera ens explica el que ha passat. Segur que l'encerta. És el nostre tertulià de capçalera, per tant és un dels nostres.

Tant hi fa que fa dos mesos digués tot el contrari a una situació semblant amb protagonistes diferents, és evident que l'important no és la situació, són els protagonistes.

Hi ha bons i dolents, i mentre ens diu que no és pot imposar cap esquema moral a ningú ens diu que el seu esquema moral està científicament per sobre els altres. És l'únic raonable. Visca la moral científicament demostrable.

La ciència màgica és perillosa, tant com la religió màgica.

Però la moral racional és perversa en la seva pròpia formació. Perquè la raó té una única àlgebra, per tant no podem discrepar-hi, no seriem raonables.

Perversa no vol dir equivocada, perversa vol dir pura.

Robespiere com tots els puritans va tallar molts colls, els que dubtem sempre som impurs i uns traïdors. Pels purs només pot haver-hi un deu. Ell va fer erigir un monument a la deessa raó mentre proclamava que l'ateisme és aristocràtic. Va oblidar que un aristòcrata sempre té com a mínim un déu, encara que estigui a l'entrecuix.

El tertulià sembre se'n va per les branques, com ara jo. Però una anècdota culta, que ningú em preguntarà d'on he tret, i que si algú m'ho pregunta ja m'espavilarè per no contestar, ajuda molt a donar pes al discurs. Si més no ajuda a fer-lo entretingut.

Però ja fa uns dies que el nostre tertulià de capçalera està llançat. La seva ànima marxista, de dogma fàcil i certeses absolutes, ha pogut rescabalar-se dels dies humiliants en que algun espavilat va dir que s'havia acabat la Història (sí, en majúscula, si ni no val la pena).

Ara el nostre estimat tertulià pot presumir d'amors de joventud, ben maquillats per tal que no recordem omnibusos de la mort (que poc que es parla d'aquesta història mentre reivindiquem monuments als que moriren bombardejats, els assassins deixen de ser-ho si sembla que estan de banda dels bons) i proclamar l'esfondrament del capitalisme. S'oblida d'algun matís, no fos cas que ell també hagués de passar gana. S'oblida de l'història... perdó, els altres ja van dir que estava acabada, potser seria més precís dir que concloïa.

Santa paciència.

Vaig llegir, no recordo on, que un financer és bàsicament un escanyapobres, quan més pobres més material per escanyar. Per això les grans fortunes es fan en temps de crisi.