dilluns, 15 de setembre de 2008

Valors de dona

Jo vaig néixer creient-me allò que homes i dones érem iguals. I m'ho vaig creure. De fet ho he predicat sempre i ho he aplicat sempre que he sabut. A vegades no me n'he sortit, alguns condicionants culturals són molt durs.

Més endavant, em van dir que les dones tenen major capacitat d'ús de la llengua (però que era fals que els homes tinguin més capacitat per les matemàtiques, això era políticament incorrecte). Jo no m'ho vaig arribar a creure del tot. Era massa contradictori.

Però ara la conselleria de felicitat i bons costums ens anuncia a tot arreu que hi ha valos femenins, que la construcció cultural femenina té valors propis i a més a més són millors que els masculins (o potser seria més políticament correcte dir que són millors que els altres valors, antics i retrògrads, però no ho diré).

Sempre em sorprenen. Dia a dia l'ecopijisme es supera.

1 comentari:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Com diuen els francesos: "Vive la diférence!"