Ves al contingut principal

Avui m'han dit franquista

Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que "I, finalment, els que han votat a favor de la cosa són de les terres de l'Ebre, a Barcelona es va votar en contra."

Ben mirat potser m'ho ha dit perquè li he demanat arguments per dir que un científic ha mentit. I demanar arguments segurament és franquista, perquè els arguments sempre són evidents i si algú no opina el que és correcte segur que menteix.

Però resulta que jo vaig sortir crític i no em crec els arguments si no em donen dades, i per desgràcia la discussió sobre la cosa nuclear d'Ascó s'ha fet sense donar gaires dades, perquè ja fa massa temps que l'argumentació contra qualsevol tema nuclear és "Nuclears No Gràcies".

Hi ha un fotimer d'arguments contra el dipòsit de restes radioactives a Ascó però no estic disposat a empassar-me arguments sense dades, perquè la ciència exigeix una mica de rigor i fa massa temps que em vénen arguments de la profunditat de: "Això és molt perillós" I jo pregunto "per què?" i em responen: "Ets un Nazi".

I, si el rigor és aquest entenc que discutim les coses a base de pancartes. Però a això jo no estic disposat a jugar-hi.

I, pels amics de les terres de l'Ebre, no busqueu la font dels vostres problemes a Barcelona. Si els polígons industrials estan mig buits alguna cosa teniu a dir-hi.

Comentaris

Marià Hierro ha dit…
Bé, et deixo alguns enllaços per a que miris la informació que dius que no tenim, i tu tampoc:
http://mhierro.blogspot.com/2010/01/nuclears.html.

http://blocdejaume.blogspot.com/2010/01/10-raons-per-dir-no-al-cementeri.html

http://fotangunia.blogspot.com/2010/01/10-raons-per-les-quals-fot-angunia-latc.html.

http://mhierro.blogspot.com/2010/01/la-seguretat-nuclear.html

Si mires en aquest blocs hi ha més entrades.

Per cert, el Parlament de Catalunya va aprovar la instal·lació d'un centre de recerca d'energies alternatives a les Terres de l'Ebre. Saps on és? al 22@. Però és clar, la culpa és nostra.
Una mica de respecte.
Salut
esparver ha dit…
Tret dels dos teus els altres ja els havia vist i, en general, hi estic bastant d'acord.

A més a més tots quatre estan dintre d'una discussió raonable, cosa que no veig en el que m'ha insultat (i que ara insisteix dient-me idiota i no publicant les meves rèpliques).

A mi se m'ha insultat per dir una evidència: els regidors d'Ascó són de les terres de l'Ebre. No sé perquè això ha molestat tant i no, no me'n faig el càrrec.

I, finalment, sobre el centre de recerca: Segur que està a Barcelona perquè els malvats Barcelonins han fet trampes per que hi sigui i no perquè ningú ha volgut fer els passos que calen per fer-lo on sigui de les comarques on havia d'anar.

I, ja que parles de respecte, t'explico com ha anat: En un bloc diuen que un científic és un mentider, jo pregunto per què (respectuosament) i la resposta és un vòmit de merda. Segur que jo sóc el culpable de preguntar, ja que fer-ho és una manca de respecte, perquè tot el que no sigui La Veritat Revelada del perill és una manca de respecte digna d'un idiota.

I, finalment, dir que no espereu que els polígons us els omplin des de fora no és una manca de respecte, és una observació sense cap mena de mala llet.
Xiruquero-kumbaià ha dit…
Benvingut Esparver, al club dels "istes" de tota mena.
Pretendre esbrinar, formar-se criteri propi, sobretot en determinats temes que resulten molt sensibles, gairebé sempre comporta desqualificacions. De totes bandes. És un risc que s'ha d'assumir.
Jo me n'he sentit de tots colors, gairebé n'he hagut de fer col·lecció. Un dia m'han titllat de fotut comunista, l'altre de feixistot, l'altre "de dretes", d'irresponsable...
Forma part "del joc", com les patades al futbol.
esparver ha dit…
Fa molt de temps que tinc problemes d'aquesta mena, de fet el primer problema el recordo a 7e d'EGB amb la professora d'història.

Però clar, preguntar per la justificació d'opinions en un bloc que ho tracta tot amb acidesa és un esport de risc.

Ven mirat potser sí que fa la impressió sóc una mica provocador i m'agrada la dialèctica perquè sí, però en realitat simplement el que passa és que tinc una curiositat gairebé infinita i la necessitat gairebé orgànica d'entendre les coses.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
esparver ha dit…
Anònim, tantost (et podries fotre un malnom més curradet noi) no sóc el David. De fet penso que no conec al David en persona i ja m'agradaria tenir el currículum de col·laboracions en coses interessants que té ell.

Al teu bloc dius que escric bé. Gràcies, ja m'agradaria. Potser en David si que escriu bé.

Si tens ganes de fer una cervesa quan se t'hagi passat la tonteria jo encantat i igual aleshores ets capaç d'escoltar i entendre alguna cosa.

Tots podem sortir-nos de polleguera, però jo et deixo esborrar les teves desbarrades. Noblesa obliga.

Per cert dir-me que sóc de dretes no és un insult. Si el meu amic comunista que troba de dretes al Saura diu que no ho sóc alguna ambiguetat dec tenir.
esparver ha dit…
He esborrat el comentari anònim perquè parla d'una persona que no té res a veure amb el bloc ni amb l'anònim.

Entrades populars d'aquest blog

El dia que van ploure llimacs

Hi ha dies que tot s'enfonsa com en una mena de maledicció. No l'entenem, no la pensem i a vegades no sabem si la vivim.

Sota un núvol de plom, de quan la primavera no ha esclatat encara però ja s'apropa la lluna que l'ha de fer créixer, se senten tabals que animen una cursa que banalitza gladiadors mentre jo fumo una pipa un cop fetes les ablucions rituals (aquest diumenge sí).

Després en una conversa banal algú s'ha pensat que m'he enfadat i s'ha sentit ofès. Sense causa conseqüència. A l'escola no em van ensenyar a callar i a casa no ho vaig aprendre.
No, això no em fa una ànima lliure. Sóc presoner del meu caràcter i ves a saber què me'l va forjar.

El diumenge a la civilització és el primer dia de la setmana, de fet ja fa temps que vaig descobrir que les meves setmanes funcionen millor de diumenge a dissabte que de dilluns a diumenge.

Hi ha qui s'arrossega pel terra mentre et cau del cel, sort en tenim que algun savi t'avisa. Sort en ten…

La família

Tots som fills d'on som fills i ser-ne conscient ajuda a no fer el ridícul definir-nos com el que no som. Ser fill d'un o altre no determina com hem de pensar i molt menys quina ha de ser la nostra opció política, de la mateixa manera que el nostre to de pell o la nostra procedència tampoc ho determina.

Però en la nostra família marca i és normal que qui ens mira també vegi emanacions de l'estirp que carreguem. Per bé i per mal. Això ens pot semblar injust. De fet ho és, per això és molt important que si no volem que ens facin atacs personals per causa dels nostres ancestres ens estalviem de jutjar el passat dels col·lectius rivals. Especialment si els jutgem com els jutgem per fer-nos perdonar els nostres pecats originals.

A banda de la part purament pragmàtica és molt perillós construir-se un personatge sense recordar d'on vens o, pitjor, volent amagar-ho. Perquè tots hem de tenir clar l'epitafi de l'Auca del Senyor Esteve Ara podràs ser escultor, però perqu…

Drôle de guerre

En castellà solen dir-ne la guerra extraña però jo ho expressaria com a tramoia de guerra (o guerra de tramoia). És el període que va des de que França i la Gran Bretanya declaren la guerra al nazisme fins que comença la Batalla de França.

Fa tota la pinta que això nostre (el procés o lu nostru) està en un període igual. Qui té força s'està llepant les ferides i qui no en té està esperant a que algú faci alguna cosa. Tot va sempre del mateix: Hem De Fer Alguna Cosa. De fet Heu De Fer Alguna Cosa. Jo ja en tinc prou amb els meus problemes.

Però tant se val, ara patim la campanya electoral més absurda de la història i tot sembla que va de pujada. Ni analitzar enquestes podem perquè la boira de guerra és massa espesa i no sabem (i tampoc intuïm) com anirà la participació un dia laborable.

Però recordeu una cosa: el 27S desmenteix el mite que diu que l'abstenció és espanyolista. Per la resta, ja ho veurem. Però ara tot és tramoia. Tot.

Bon any 2018

El antics comencem el dia amb la posta de sol.
El sol ja és post fa pràcticament una hora al centre del món (que no és l'estació de Perpinyà com deia aquell empordanès que feia veure que estava sonat) si no Barcelona. Evidentment.
Ja som a 2018 i podem fer repàs de l'any que ja hem viscut.
A casa bé, gràcies. El millor any dels darrers quatre.
A la tribu no tant, però no és altra cosa que la ressaca d'una festa que dura massa.
Tampoc hem de patir, la vida va fent i mai res acaba si no ho matem nosaltres mateixos.
Gaudiu del nou any, deixeu les rèmores negatives per altres temps i perdoneu la pastoral.

Bon any (i Viva Cartagena)

Nota a peu de vida

Hi ha coses que les veus venir, no perquè siguin evidents ni perquè la vida sigui determinista (prefereixo pensar que no ho és) si no perquè a tots ens és molt més còmode repetir patrons i a certa edat canviar és difícil, sobretot si tens por.

Jo també en tinc de por, sempre n'he tingut malgrat no sempre n'he estat conscient. Sí miro enrere moltes de les decisions que he pres a la vida seguint consells no han estat decisions meves, han estat decisions de la por d'altres persones que jo he subscrit per por a les opinions d'altri.

Ep, també he fet la meva molts cops i també m'he equivocat. No tenir por no garanteix no equivocar-se, però no saber que tens por és garantia d'error.