No, no el vaig veure sencer, però gràcies a que ahir nit l'esparveret tenia una mala nit vaig veure'n trossos i aquest matí he vist el resum de'n Cuní (que ha dormit menys que jo).
Em quedo amb la cara de la Mònica Terribas enviant als candidats de veritat (el princep i el funcionari, els demés són comparses) a dormir i ja en parlarem després del pati.
Un debat és un pou on agafar aigua, un forat on pescar vots.
El príncep és això, príncep i magnànim. Però no acaba de construir gaire res, clar que semblava el president sortint.
El funcionari va demostrar perquè Sir Humphrey no es presenta mai a les eleccions: no té, ni pot tenir, èpica.
Dels comparses poca cosa:
El metro-pagès és un gran tertulià de casino de poble, potser de tots amb l'únic que faria un got parlant de qualsevol cosa que no fos política.
L'Herrera regava el seu hortet, però ja fa anys que em vaig cansar de mossens progres amb guitarreta i la moralina pijo-ecologista em cansa, però segur que va animar als creients. És realment bo en el seu context.
N'Alicia sempre em fa pensar que no es creu el que predica i va acabar sobreactuant.
Finalment en Rivera. Aquest menja a part: com coi una persona intel·lectualment solvent (ho va demostrar al principi) pot acabar sent tant miserable, mentider i mal educat?
2 comentaris:
T'haurien de fitxar a un bon diari, que això de fer un retrat encertat amb quatre paraules no està a l'abast de tothom.
I molt encertat el recurs de Sir Humphrey.
A veure si finalment hi haurà cara a cara.
Si algú vol fer-me una oferta, jo encantat.
Sir Humphrey i el seu ministre haurien de ser estudiats per tots els que volen entendre alguna cosa sobre política. M'alegro que ho trobis encertat.
Cara cara n'hi haurà si al carrer Nicaragua pensen que els interessa, si no la junta electoral se'l carregarà.
Publica un comentari a l'entrada