Suposo que ja toca

Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa manera que tot el que ens envolta no se n'està sortint. Però avui he trobat, finalment, una estona. Deixant coses a mig fer després d'haver hagut de sortir corrent per una emergència, naturalment.

Patim massa. Parteixo massa. Tot em passa per sobre.

I després et diuen que ets fort. No volem ser forts. Volem anar vivint sense patir gaire. Que tot sigui una mica més senzill. Després ja pensarem en coses grans... Com si hi hagués res més gran que pujar la canalla.

Et preguntes coses. Sovint d'un mandrós en diuen un bon home. Però hi ha moments que res no és important.

Bé, tinc coses a parlar i ho faré un moment o altre.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar.

Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot és sempre molt complicat i tot passa més ràpid del que mai seré capaç de pair.

Però ben mirat penso que tinc molta sort i ens n'anem sortint prou bé. Però només perquè els altres han assumit que jo sóc estrany en el sentit més ampli de la paraula.

Bon Nadal

 Bon Nadal a tots els que passseu per aquí de tant en tant.

Vetlla de Nadal

Mira que ha de ser una nit d'alegria.

Però no sé noi. N'estic fart de sentir carallotades del que passa ara allà on diu que va passar el que celebrem. Però això és només quan em poso transcendent. El proper em fa sentir melancòlic com el pròleg dels pastorets de'n Folch i Torres.

Segurament hi ha una part d'enyor, una mica d'inseguretat en el que visc al dia a dia i un bastant de voler ser una mica més del ramat. No sé mai si això meu és ser un esperit lliure o simplement un desubicat més entre grans idees que m'egoten.