25 de febrer 2004
Plujim
El dia es trist, fins per a mi que m’agrada la tardor. El fred i la pluja, d’aquesta que no és ni tant sols pluja de veritat, fan trist el dia, no se massa perquè. Segurament la percepció del dia té més a veure amb la relació que té amb un mateix que el temps objectivable. Això no se massa a tomb de que ho dic, però suposo que té a veure amb la crisi cíclica que passem alguns tecnòlegs que a part de jugar amb la tecnologia a vegades ens agrada reflexionar sobre el futur, no només sobre el futur de les tecnologies si no també sobre la naturalesa humana i si a part de la persona humana, la persona divina (en clar desprestigi a la cultura occidental) ara anem cap a la persona tecnològica. Segurament seguiré parlant-ne, ja ho veurem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada