08 d’abril 2004
Herois
Ja se que l'heroi ara com ara és un concepte adolescent o un concepte altament postmodern com l'héroe de Santiago Russiñol, però malgrat això, ja sigui perquè sóc una mica adolescent o perquè he anat més enllà de la modernitat estricta hi ha herois de la literatura que m'impacten. Els meus herois, generalment literaris, perquè un heroi no té taques o si les té són profundament novel·lesques. Els herois difícilment poden ser contemporanis potser perquè els temps no són bons per l'èpica (tampoc ho són per la lírica, però això són figues d'un altre paner). De petit els meus herois eren medievals, i els meus antiherois també ho són encara. De tota manera els temps de turbulències són bons de cara a tenir herois, i sobretot ho son per sentir-ne rondalles, siguin bandolers, pirates o menestrals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada