08 d’abril 2004
Herois
Ja se que l'heroi ara com ara és un concepte adolescent o un concepte altament postmodern com l'héroe de Santiago Russiñol, però malgrat això, ja sigui perquè sóc una mica adolescent o perquè he anat més enllà de la modernitat estricta hi ha herois de la literatura que m'impacten. Els meus herois, generalment literaris, perquè un heroi no té taques o si les té són profundament novel·lesques. Els herois difícilment poden ser contemporanis potser perquè els temps no són bons per l'èpica (tampoc ho són per la lírica, però això són figues d'un altre paner). De petit els meus herois eren medievals, i els meus antiherois també ho són encara. De tota manera els temps de turbulències són bons de cara a tenir herois, i sobretot ho son per sentir-ne rondalles, siguin bandolers, pirates o menestrals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada