La realitat visualitzada i la història recent tenen veritats que resulten ser no tan veritat. A vegades ens neguem a acceptar que posin en dubte les suposades veritats que corroboren allò que nosaltres pensem, les nostres idees o el sentit del bon fer de la història. Això fa que no puguem parlar de determinades coses amb llibertat i objectivitat, i al voltant d'aquestes coses en fem grans espectacles, perquè sembla que una causa és més justa quan més espectacularitat té. Igual que no podem criminalitzar una causa per les misèries de qui la defensa, tampoc podem mistificar-la pels components èpics del que ens expliquin.
La veritat, quan hi ha dolor o simplement interessos, no es un concepte absolut, però tothom la defensa com a immutable, cadascú la seva, naturalment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada