Sóc massa jove per recordar-lo assegut a la porta de la Model. Sóc massa pragmàtic per acceptar alguns dels equilibris ideològics que fa per justificar segons quines coses.
Però simplement per dignitat i respecte a la llibertat de pensament no tenim més remei que exigir activament la immediata posta el llibertat de mossèn Xirinacs.
Arriba un moment que ja no se cap a on anem ni quins límits té l'estupidesa moral dels censors del bon pensament, els mateixos que toleren amb absoluta admiració els insults diaris del talibà de les ones hertzianes, i que condemnen les següents paraules:
Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna.
Potser jo ho matisaria, però si dir que l'estat espanyol és l'agressor en aquell conflicte es delicte, l'única cosa que fan és confirmar aquella opinió.
26 d’octubre 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Les vacances poden acabar de dues maneres: o llençant a l’aigüera els projectes que estan en marxa o engegant projectes nous. Un dia vaig d...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada