Darrerament he tingut algunes converses bastant apassionades (i apassionants) sobre les màquines i el futur de la humanitat.
No sé si és cert que Asimov ja ho va dir tot sobre el tema (qui diu Asimov diu tota la colla d’escriptors de ciència ficció futurible, sector optimista o sector pessimista) però repassant la biografia d’Asimov i els enllaços que surten a la cerca em trobo que molts dels temes que han sortit a la conversa és repeteixen també a les cerques.
Fa temps que tinc la teoria, segurament absurda, que els pensaments no són espontanis, es van forjant en petites converses i en lectures poc relacionades i acaben prenent cos en persones diferents pensaments similars gràcies a aquests processos.
Segurament els que estàvem a la conversa havíem llegit coses llibres que parlen d’aquests temes, malgrat tot jo penso que les màquines redemptores perfecta i racionalment planificades són l’actualització moderna del mite hebreu del golem (el doctor Frankestein seria el fabricant de golems més conegut) i sort en tenim que, per calmar als pessimistes o inquietar-los una mica més, Asimov va imprimir les tres lleis de la robòtica sobre el nucli dels seus robots-golem.
En el fons, tal com ho veig jo, totes aquestes preguntes i reflexions donen voltes sobre el mateix problema, la definició d’humanitat, la definició d’humà i la meravellosa paradoxa de la vida, allò de ser individu però estar en comunitat, en interrelació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada