M'ha arribat aquesta entrevista.
Resumeix perfectament com penso que s'han de fer les coses, més enllà de l'administració, de la queixa i de les misèries. Si volem tenir algun futur, com a comunitat lingüística, com a país o com el que vulguem ser les coses han d'anar per aquí.
I no parlo de Catalunya, ni de països catalans, ni tant sols de política. Que també.
Parlo de tot. De tot el que és important per a cadascú com a persona. Parlo d'excursionisme, parlo de jocs d'estratègia, parlo de teatre, parlo d'art, parlo de fe i parlo de ciència. Per dir els que m'interessen directament a mi.
Però també parlo de per on va el món, de revolució cultural que no volem creure'ns perquè exigeix que ens portem com si fóssim majors d'edat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada