Sembla una anècdota, però els de l'Institut Ramon Llull no han estat capaços d'instal·lar el Firefox en català als seus ordinadors interactius a la biennal de Venècia.Tinc una mena de sensació estranya amb les nostres institucions, és com una mena de regust rònec de deixadesa i de manca d'ambició.
Ens passem la vida queixant-nos del peatge de ser una cultura minoritzada pressionada per una cultura molt potent i per una de les llengües més extenses del món, però no som capaços d'entendre la necessitat de configurar els nostres navegadors en català o de, en igualtat de condicions, triar la versió catalana de les eines que són futur.
Ni les institucions, ni nosaltres individualment, som capaços de fer els petits esforços que calen per identificar-nos com a catalanoparlants al navegar i que són nimis al cantó d'altres esforços en els quals som militants combatents.
Podem jugar a fer referèndums, o plantar-nos de veritat, però si ho fem sense llengua o sense qualitat (per mi les dues coses són imprescindibles, si no no m'interessa), en podem tirar bon tros a l'olla.
La imatge és de http://www.fsancho-sabio.es/html/Peg_cultura.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada