Vaig tard. Ho sé.
Nadal té ressons d'urgència.
Dies de llum i fred, com ha de ser.
No n'havia escrit res perquè només em sortien poemes tristos. I no és això.
Nadal és alegria, Nadal és recordar que d'aquí uns dies se'ns anuncia als despistats.
No defugiré del que passa, però tot va bastant bé. Poc a poc el pollet creix, decideix que és. En majúscula. Engalanat: És. No sap com posar-s'hi, però engrapa el tió. Mira primer sota la manta i pica sense bastó.
Poc a poc fem un nou dia: Bon Nadal, preludi de l'any que comença: pròleg dels tres mags.
26 de desembre 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
2 comentaris:
Em sembla que no vas tard. Avui han arribat molts pagesos i pastors a l'establia del pessebre de casa.
I n'arribaran més els propers dies. Segur.
Bon Nadal. Bona Llum.
Gràcies Xiru.
Publica un comentari a l'entrada