El professor de filosofia que vaig tenir a tercer de BUP va organitzar una debat a classe sobre metafísica.
Jo, un dels pocs que tenia una idea clara a favor de la metafísica, em vaig apuntar a atacar-la. És més fàcil argumentar-hi en contra. Ho era aleshores que gairebé tothom era prometafísica i ho és ara, encara més, que gairebé tot el meu entorn és antimetafísica.
Ara m'apuntaria a l'altre bàndol. Perquè penso a arribat un moment que ja no estic per discussions subtils, no estic per construir dialèctica... Ara m'interessa molt més la idea.
Coses d'adolescent tronat i d'idealista impenitent.
Impertinent.
Però compte, senyors de les meditacions, la metafísica no és màgia. És simbolisme i per això ningú l'entén.
4 comentaris:
M'agrada aquest camí. Tal vegada es pugui tornar corriol..
Només estic segur que és incert.
Quin batibull conceptual. Vols dir que t'aclares per escalfar l'aigua del cafè cada matí?
Si més no, m'aclareixo al escriure.
Publica un comentari a l'entrada