Sovint el llibre dels morts s'escriu amb cara esquerpa.
Recordo quan aquells miserables de SOS Racisme us van insultar i agredir pel carrer pel simple fet de pensar i dir el que estàveu veient (i que tants d'altres han callat perquè no tocava). Vos i jo, en aquest tema com en tants d'altres, no pensàvem el mateix. Malgrat tot, mentre vaig fent-me gran, algunes coses de les que dèieu les començo a entendre.
Al nostre país li falta tremp i li sobren papallones. Vos vau ser part del tremp. Molt Honorable Heribert, descanseu amb pau... i en pau.
2 comentaris:
Lliure de pensament, lliure de paraula. Cal aprendre dels mestratges.
Descansi en pau.
Amén Xiru.
Publica un comentari a l'entrada