Sí, ja fa una temporada que no dic res. Només observo.
Mentre un ocell salta de branca en branca a l'arbre que tinc a la finestra vaig repassant amb austeritat franciscana (ara en diuen zen) un bon grapat de papers, dels que la majoria han acabat a la paperera i d'aquí una estona al contenidor blau (i no per convenciment, jo i el reciclatge tenim algun petit problema comprensió... un altre dia en parlarem).
Alguns, segurament despistats en perdre l'humor, s'han pensat que la discussió a occident està entre grup (estat o classe, tant se val) i individu. Algú, una mica més atent, va adonar-se que el segle de les llums i el romanticisme són conseqüència de la derrota del misticisme. A Barcelona o a Malplaquet. Però las coses ja anaven de mal borràs des de el dia que Francesc d'Assís es va despullar davant de son pare i el bisbe. La pobresa, l'austeritat i la senzillesa són expressions del materialisme. Els hippies, malgrat ells mateixos, van ser un posicionament materialista.
Els catastrofistes conservadors (malgrat els mateixos també, sovint es pensen que són progres) es pensen que l'amenaça ve de l'Islam. I s'equivoquen. El mainstream que ve darrera nostre, que encara no ha estat absorbit pel materialisme cultural (un altre dia parlaré de consumisme, no és el mateix), pren formes entre budistes i hinduistes.
L'ocell ja no hi és i el cafè està fred.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
6 comentaris:
No n'he tingut prou: hauries de continuar. Un altre cafè, calent, mentre torna l'ocell.
Ara que has arreglat la història d'Occident ja pots fer una becaina i somiar amb el dasein.
Uff Xiru, em fa por espatllar-ho. De tota manera hi haurà derivades una tarde d'aquestes.
Papitu, si he arreglat occident amb un paràgraf dec tenir poders gairebé màgics.
Feia dies que no passava pel teu niu. "Sí, ja fa una temporada que no dic res. Només observo.", dius. De vegades penso que passar-me una temporadeta sense escriure res no seria pas cap mala idea però... no me’n puc pas estar. I sóc conscient que no sempre l’encerto.
Ben tornat Miquel. No te n'estiguis, que normalment hi toques molt. Voldria escriure més, però entre el nen, en que ve i que per Nadal s'acaba el món no tinc gaire temps.
Publica un comentari a l'entrada