He estat molts dies sense escriure i pràcticament sense llegir.
No he vist noticies ni he llegit diaris. Ni electrònics ni de paper.
No he vist amics ni he participat del fotimer de merders en els que estic tangencialment ficat.
La meva vida, des de l'endemà de reis fins avui, ha estat: feina, nens, maldecaps econòmics, feines de la llar i merders familiars.
No necessàriament per aquest ordre.
Un cafè escadusser amb un company que està bastant més fotut que jo, passejades curtes per Collserola diumenge al matí i poca cosa més.
Miro la taula i ... fa por. Malgrat tot, ha estat una arrencada d'any meravellosa... Però, si algun dia hem de votar alguna cosa ja m'avisaran. Si cal reivindicar alguna cosa, ja m'avisaran.
Tot plegat ha passat a ser molt terciari.
Espero poder anar escrivint alguna cosa de tant en tant, però no espereu que parli d'actualitat, penso que durant una temporada només parlarem de l'arrós dels diumenges.
09 de febrer 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
2 comentaris:
De fet l'arròs dels diumenges és prou important!
És l'essència de la vida.
Publica un comentari a l'entrada