Sóc més de Pasqua que de Divendres Sant. Qui ho hagi d'entendre ja ho entendrà.
Doncs ja tenim aquí la Pasqua, amb el que ve de gust i el que no ve tant de gust. Quan tens canalla petita els dies de festa escolar són els dies que no descanses, però això va amb el sou. Però hi ha els ous de pasqua. No, no aquestes cosetes delicioses de xocolata que gastem per aquí si no aquells ous tot decorats que, en altres contrades, amaguen al jardí o per la casa perquè la canalla els trobi.
I porto una temporada amb la il·lusió d'un nen buscant ous de pasqua. I l'alegria d'anar-los trobant.
22 d’abril 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
1 comentari:
Entesa perfectament la preferència.
Que et duri la il·lusió!
Publica un comentari a l'entrada