Estem tornant-nos tots bojos, que es convertís en pensament
dominant el pensament màgic de la independència sense trencar cap plat i en un
termini curt fa pensar que com a
societat tenim un pensament basat en un món oníric bastant irreal.
Ben mirat tampoc és tant estrany. Aquí triomfa un pacifisme
bastant innocent en el que sembla que si nosaltres no tenim armes no estarem
mai involucrats en cap guerra, o aquella estranya visió dels serveis públics que
diu que si es posen diners en un servei funcionarà bé s’organitzi com s’organitzi.
Això fa que a l’hora de la veritat tot quedi a mitges, ningú
que sigui gaire realista compra relats del món dels somnis. Però tenim un
problema, qualsevol relat realista sobre Catalunya és irreal. Ho és perquè les
nostres estructures no es corresponen amb la realitat de les persones que vivim
al país.
Cada cop que hi penso tinc la sensació que si Catalunya és
alguna cosa és perquè fa molts anys que tenim el poder lluny. Si el poder
hagués estat aquí no hi hagués hagut mai un debat de pensaments construïts al
regne de Morfeu. I diuen que Zeus volia la mort de Morfeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada