Anit, quan tornava cap a casa veia la lluna rient entre les naus del barri.
D'una vetlla pasqual sempre en torno amb un sentiment agredolç. Amb una lluita interna entre raó, fe i sornegueria.
I la lluna em deia: fas ve d'anar-hi. Tu saps que la fe és molt més que uns fets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
2 comentaris:
I juraria que la lluna va acabar dient-te simplement, Bona Pasqua!
Bona Pasqua Xiru.
Publica un comentari a l'entrada