I dur, cal dir-ho.
L'octava de Nadal acostumo a dedicar-la a tancar carpetes perquè un moment o altre s'ha de fer i les litúrgies estan per això. I les carpetes d'aquest any són de mal tancar, records pels que no hi són i abraçades als que d'una manera o altra ens han acompanyat.
Tot va que cau i la malaltia ha fet d'aquest any una bogeria. I ja havia començat intens amb projectes i feines que em fan molta il·lusió.
Gràcies a Déu sembla que tot va passant i poc a poc tot entra a una nova normalitat.
Confio que el mal no es cronifiqui i l'any vinent sigui un any d'alegries.
Bon 2016 a tothom
1 comentari:
Que així sigui Esparver! Rep els millors desitjos de benestar i felicitat.
Publica un comentari a l'entrada