23 de juliol 2018

La pàgina de l'oblit

De les generacions passades no en queda cap record,
     ni en quedarà cap de les futures;
     el seu record s’haurà esvaït
     entre els qui vindran després.

Sembla que tot el que va passant és la transcendència absoluta i que tot són novetats mai viscudes. Però alguns som una mica vells ja. 
I tenim memòria. 
Segurament no prou memòria per recordar detalls i gents però prou memòria per recordar coses aparentment poc importants que van ser menystingudes per les patums del moment. 

Les patums oficials i les patums alternatives no en van fer gaire cas, ho van tractar d'estèril. Perquè som un país de capelletes i d'enveges. Perquè qualsevol canvi representa trencar la pau de l'estany que tant blasmem. 
Però ningú vol perdre el seu paper, sigui de rei o de profeta.


Una bona anomenada és millor que un bon perfum, 
     i el dia de la mort, millor que el del naixement.

Suposo que ja toca

Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...