L’altre dia vaig fer dues hores de vaga feminista.
Tu?, vaga?, feminista?
No m’hi veus, oi?
Ho vaig fer. Amb la pinça al nas. Per solidaritat i perquè ara estem en una destret una mica especial on cal ser solidari amb el que es mou.
Amb el nas tapat perquè la majoria dels cartells que hi havia a plaça Sant Jaume m’eren absolutament aliens.
Una conversa amb algú a qui respecto prou per donar valor al que diu vaig entendre que he de fer silenci sobre coses alienes que no entenc. Guardaré el silenci. I el defensaré.
Tu?, silenci?
Silenci no vol dir callar però he de respectar coses que no entenc quan parlem de lluites que no són meves directament. Però són lluites que no sé si amaguen la revolució (etimològica) que estem patint o en formen part, per tant encara que em siguin mig alienes no me’n puc desentendre.
Vam acabar fent un vermut.
Ara sí que ets tu.
Calla, pelma.
Ara fem vermuts a les vagues generals. Les vagues generals han deixat de ser lluita i han passat a ser litúrgia festiva.
No penso que sigui dolent. Però es perden les tradicions.
N’haurem de fer de noves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada