Avui he vist que algú s'ha enfadat i no vol que contextualitzi les seves queixes (i això que no vaig entrar -gaire- en els seus fantasmes personals).
Una de les coses divertides d'aquest món on els que no som ningú tenim altaveus i tots plegats no vivim en un magma homogeni on tothom pensa i viu igual és que comences a poder retratar a gent que viu de crear marcs i pensa que encara té butlla de prescriptor.
Un cop un escriptor en decadència que s'escuda de no publicar res nou interessant en la pirateria se'm va ofendre molt perquè li vaig preguntar si compartir el meu compte d'un diari digital amb la meva senyora era pirateria tal com ell estava insinuant.
Fa molts anys que vaig decidir que per mi no seria que quedessin coses al tinter: ni em guanyo la vida opinant ni tinc cap intenció de fer-ne el meu modus vivendi (perdoneu la llatinada).
I tinc la sensació que contextualitzar opinions i anatemes molesta. Molt. Mai he volgut fer del que dic una eina per molestar, de fet la intenció sempre ha estat completar i millorar.
Però molesto.
Molesto molt.
No ho entenc, perquè només sóc un blog menor i un compte de tuiter ple de banalitats.
En conclusió, posats a molestar ho farem amb intenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada