Canviar

Els canvis no són sempre fàcils, de fet mai no ho són encara que presumim d’una mentalitat oberta i de poder adaptar-nos a qualsevol realitat sense massa esforç. Quan a la vida arribes a una cruïlla sense senyalitzar dubtes i a voltes pateixes. La majoria de cruïlles de la vida són senyalitzades, i aquestes, en general ni les veiem, seguim la senyal i a córrer, per això tenen tant d’èxit els codis de senyals estrictes i sense marge. Però a la que volem anar per la vida amb un manual d’instruccions i per sort no hi ha cap manual que respongui satisfactòriament a totes les cruïlles, com a molt et diuen que hi ha direccions que no s’han d’agafar.
Malgrat el que he dit, tots fem servir la nostra guia personal a la vida, feta de retalls de les guies a l’ús, promogudes pels que han pensat en lloc nostre en un moment o altre, i per trossos dels mapes que tenen els nostres pares. Algú molt agosarat proclama que s’ha fet la seva guia del no res i molts altres proclamen no seguir cap guia. Jo tant sols lamento no tenir-ne cap de perfecta i a voltes dubtar de la fiabilitat de les que tinc a ma. En definitiva, com deia algú, la gent amb experiència són com aquells jugadors que s’apunten les cartes, saben les que han sortit, però no les que sortiran.

Recomençar

Hi ha dies que provoquen canvis, i a vegades la inspiració deixa pas a la acció així que una idea comença a prendre forma. Avui és el dia en que he deixat de pensar per començar a actuar. La veritat és que no se perquè ho escric, sobretot tenint en compte que això no ho llegeix ningú.

Herois

Ja se que l'heroi ara com ara és un concepte adolescent o un concepte altament postmodern com l'héroe de Santiago Russiñol, però malgrat això, ja sigui perquè sóc una mica adolescent o perquè he anat més enllà de la modernitat estricta hi ha herois de la literatura que m'impacten. Els meus herois, generalment literaris, perquè un heroi no té taques o si les té són profundament novel·lesques. Els herois difícilment poden ser contemporanis potser perquè els temps no són bons per l'èpica (tampoc ho són per la lírica, però això són figues d'un altre paner). De petit els meus herois eren medievals, i els meus antiherois també ho són encara. De tota manera els temps de turbulències són bons de cara a tenir herois, i sobretot ho son per sentir-ne rondalles, siguin bandolers, pirates o menestrals.

Setmana santa

Ja hi som, vacances (pels que en tenen), nous temps, caloreta, renovació (a la natura i esperem que a l'esperit) i començar a pensar en l'estiu. Encara no és tot meravellós, però sóc feliç. El fet d'estar enamorat té bastant a veure amb el meu estat d'esperit. Mai no se sap com aniran les coses, però hi ha moments a la vida que encara que objectivament les coses no vagin gaire bé la vida somriu, com deia aquell: la sort està de banda dels optimistes.