I no parlaré de lluita de classe o de la propietat dels mitjans de producció. Encara que el que anomeno mètode és més aviat un antimètode. I, de fet, no sé si és marxista, leninista, primera internacionalista, segona internacionalista o simplement una palla mental.
És allò d'aguditzar les contradiccions del sistema què és el NO d'Esquerra -diguem a banda que ja era hora que diguessin què volen: ERC el NO, en Carod que vol un sí sense votar-lo ells.- i fer saltar enlaire l'estructura que tenim que és una contradicció en si mateixa.
Mirant-nos ho bé Esquerra és una contradicció i Catalunya passeja sobre la cinta de Moebius.
La paradoxa del referèndum està en si volem més peix al cove -que és el que defensa la sociovergència, els pijoecologistes ( i que em perdonin els que són honestos, que són molts si no la majoria) per desgràcia no compten per decidir- o si volem trencar la cinta - que és el que defensa oficialment Esquerra, Carod em temo que defensa una altra cosa-. El PP està en una altra guerra.
El problema el tenim els que estem fins als nassos de la cinta de Moebius però també estem farts de fer-nos el Català emprenyat.
Probablement per aquest sector en el que m'incloc és més còmoda la postura d'en Carod de no dir que sí però posar dues espelmes a Sant Atanasi per què surti un Sí que permeti fer divina la nostra actitud.
Però comença a ser una postura poc honesta, si de veritat volem ser alguna cosa hauríem de començar a plantejar-nos el què i el com... I posant a primer pla les contradiccions del sistema fem que el sistema és col·lapsi, però soluciona poques coses.
Això si dimecres Esquerra decideix què votem abans de l'estiu, perquè si ho volen fer realment espectacular podrien votar no al senat i acabar de descol·locar a tothom.
I si preguntessin això a l'assemblea?
08 de maig 2006
28 d’abril 2006
Estatuting...
... o l'insofrible lògica difusa.
Esquerra, com el Manel de la cançó ha dit:
"Jo no sóc aquell que sóc, però si que ho sóc,
per què ara estic aquí, però no hi sóc gaire,
però hi sóc massa, al mateix temps que hi estic poc."
i en conclusió no se si volen que surti sí, no o todo lo contrario (què em perdonin els correctors, però no sé com dir-ho genuïnament en català).
No sé què votaré, ni tant sols si votaré o els enviaré a tots a fer punyetes, però agrairia dels que fan política que em diguessin què volen que surti. I parlo dels que fan política, perquè jo com diu en Cardús la política s'ha de fer fent política, jo em conformo a fer feina, el dia que faci política faré política de veritat.
És per això que no entenc aquesta temptació permanent d'alguna gent per fugir d'estudi, per trobar consol a fer política més enllà de la política. Sóc del parer -i ho he escrit fins a l'avorriment- que la política dóna per poc i que hi ha molta feina per fer, nacionalment parlant, fora de la política. Però dic "fora" de la política, i no pas que s'hagi de fer la política des de fora! Als que fan política des de fora, jo els pregaria que hi entressin. I als que són dins, els demanaria que no s'escapessin fora.
Desgraciadament tinc la impressió que Esquerra intenta fer política fent tots els papers de l'auca i si segueixen així faran l'auca del senyor Esteve.
Esquerra, com el Manel de la cançó ha dit:
"Jo no sóc aquell que sóc, però si que ho sóc,
per què ara estic aquí, però no hi sóc gaire,
però hi sóc massa, al mateix temps que hi estic poc."
i en conclusió no se si volen que surti sí, no o todo lo contrario (què em perdonin els correctors, però no sé com dir-ho genuïnament en català).
No sé què votaré, ni tant sols si votaré o els enviaré a tots a fer punyetes, però agrairia dels que fan política que em diguessin què volen que surti. I parlo dels que fan política, perquè jo com diu en Cardús la política s'ha de fer fent política, jo em conformo a fer feina, el dia que faci política faré política de veritat.
És per això que no entenc aquesta temptació permanent d'alguna gent per fugir d'estudi, per trobar consol a fer política més enllà de la política. Sóc del parer -i ho he escrit fins a l'avorriment- que la política dóna per poc i que hi ha molta feina per fer, nacionalment parlant, fora de la política. Però dic "fora" de la política, i no pas que s'hagi de fer la política des de fora! Als que fan política des de fora, jo els pregaria que hi entressin. I als que són dins, els demanaria que no s'escapessin fora.
Desgraciadament tinc la impressió que Esquerra intenta fer política fent tots els papers de l'auca i si segueixen així faran l'auca del senyor Esteve.
24 d’abril 2006
Ressaca de Sant Jordi
La meva passió fetitxista per l'objecte llibre i el meu onanisme de barretina em produeixen un estat d'excitació espiritual el dia de Sant Jordi. Malgrat tot prefereixo que caigui en dia ordinari de feina i poder passejar per les rambles veient guiris al·lucinant del que passa.
De tota manera ahir, en exercici de la meva capacitat d'indignació, vaig tenir una rebullida en veure un gracioset d'aquells pels que la cultura s'acaba a El PAIS de las tentaciones -en el suposat que hi arribés- preguntant a la paradeta de l'AVUI si ell, que era fill d'un esquimal podia posar-se aquella mena de codi de barres que usen els de l'AVUI d'autobombo. Vaig pensar en dir-li que no era un fill d'esquimal si no un fill de puta -i que em perdonin les professionals del ram- però després vaig pensar que potser era millor callar.
En queden tres novel·les per llegir-me, el record agredolç de veure promocionar la llengua a ritme de batucada, el tremp de les paradetes freakies de tots colors, la moguda que genera d'una manera estranya a allò esperable i la renovació de la litúrgia cívica que va aguantant amb el tremp tremolós de sempre.
20 d’abril 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)