L’endemà

Ahir vaig tapar-me el nas i vaig anar a votar, entre monges en furgonetes i la processó de corpus.
No puc dir que guanyessin els meus (de fet encara no sé quina era la opció correcta) però del que si que estic segur és que la meitat dels que podíem votar van preferir no fer-ho. Sí, ja se que hi ha un 30% que no hi va ni per mal de morir, per molt que els grans analistes intentin assignar tots els no votants al seu sac.
Del 20% que son susceptibles de votar deu haver-hi hagut de tot. En cercles nacionalistes populars no militants o poc militants (existeixen, encara que alguns d’Esquerra es creguin que no hi ha vida més enllà de la militància) hi havia dubtes, però la meva impressió és que descartaven el NO, penso que molts dels vots en blanc són seus.
Ara, el NO pepero i una bona part del lerrouxista d’esquerres es va mobilitzar, si més no sentint les converses de carrer. A voltes em costa que no se m’encengui la sang sentint segons quines parides es diuen.
Assumint aquestes coses em va sorprendre la magnitud de la tragèdia de la CCC a Salou.
Apa, i ara a esperar al tribunal de la Santa inqui... (perdó constitució).

Canvis

Fa dies que em roda pel cap posar una mica d’ordre a aquest bloc. No m’agrada l’aspecte, però tampoc puc fer massa virgueries, el servei dóna pel que dóna, ni sóc un geni del disseny.
Hi ha però una cosa que si que puc fer, en la mesura que sigui possible, i és facilitar l’accés a tothom a aquesta pàgina. Penso que dedicaré uns quants articles a la usabilitat i a la correcció del codi, mentre vaig posant a to la pàgina.
Com podreu observar, he canviat el color de fons. Això només és una petita coqueteria, m’estava cansant el color que usava fins ara.
També he deixat de forçar el tipus de lletra, que és una de les condicions per assegurar la usabilitat, però d’això ja en parlaré en propers articles. Hauria d’haver canviat més coses, però retocar un codi que no es teu, d’un tema que només coneixes de passada i sense entendre massa el sistema, és complicat però poc a poc anirem fent.

Tango

Passi,
que l'amor és sacrifici.
I si no digues-m'ho a mi,
que emprenyat com una mona
vaig anar a votar que "si". (1)

N’hi haurà molts que dilluns ho tornaran a cantar. Potser simplement ho cantaran per primer cop. El subjecte de l’amor ja no serà en Felipe (encara que en Guerra segueixi fent-nos “luz de gas”), serà l’estatut(et).

Jo no sé que faré. Bé si que ho sé, aniré a votar, el meu sentit cívic és massa fort. Però no se encara si agafaré alguna de les tres paperetes o m’apuntaré als jocs florals de Canprosa. Però tots sabem que el tango és l’amor canalla, el desamor a glops de vi ranci i el meu vall de parella preferit.

Josep Termes

Li han donat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un savi amb pinta de savi que sembla que s'amagui del vedetisme, encara que no se massa si ho fa per convicció, per timidesa o per coqueteria.

Em cau bé. Segurament per la mateixa raó que el PSUC-isme de pensament únic l'odia. Ha parlat, amb menys llibertat de la que seria desitjable, del funcionament estalinista de la cúpula del PSUC durant el franquisme (allò que novel·la en Vázquez Montalbán a “asesinato en el comité central”) i és el gran estudiós del nacionalisme popular a Catalunya, contrariant al pseudomarxisme idiota (l'adjectiu és meu) que defensa el pensament únic dels historiadors i antropòlegs deterministes de veritat absoluta.

Sé perfectament que precisament per això, i per gosar dir que la recuperació de la memòria històrica no ha de ser "per dir que uns eren bons i els altres dolents perquè els morts són els que va fer Franco però també els que van afusellar els rojos a l'Arrabassada" (1) alguns dels creadors d'opinió que odien la subtilesa i prefereixen un món de bons i dolents l'acusen de revisionista (la veritat és la que és, per molt que preferíssim que fos una altra).

(1)Ho va dir a l'entrevista a TV3 (La nit al dia) el dia que li van donar el premi. Perdoneu que no posi l'enllaç, però els culpables dels web de la corpo sembla que tenen una lògica diferent a la meva.