Ahir vaig tapar-me el nas i vaig anar a votar, entre monges en furgonetes i la processó de corpus.
No puc dir que guanyessin els meus (de fet encara no sé quina era la opció correcta) però del que si que estic segur és que la meitat dels que podíem votar van preferir no fer-ho. Sí, ja se que hi ha un 30% que no hi va ni per mal de morir, per molt que els grans analistes intentin assignar tots els no votants al seu sac.
Del 20% que son susceptibles de votar deu haver-hi hagut de tot. En cercles nacionalistes populars no militants o poc militants (existeixen, encara que alguns d’Esquerra es creguin que no hi ha vida més enllà de la militància) hi havia dubtes, però la meva impressió és que descartaven el NO, penso que molts dels vots en blanc són seus.
Ara, el NO pepero i una bona part del lerrouxista d’esquerres es va mobilitzar, si més no sentint les converses de carrer. A voltes em costa que no se m’encengui la sang sentint segons quines parides es diuen.
Assumint aquestes coses em va sorprendre la magnitud de la tragèdia de la CCC a Salou.
Apa, i ara a esperar al tribunal de la Santa inqui... (perdó constitució).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada