El gat

Des d'aquest estiu tenim un gat.

Aquesta mena de familia distribuida i una mica disfuncionalque som té gat. Per raons terapèutiques i el devenir del destí vam adoptar un gat jove (no en sabem l'edat però deu tenir un any i mig a tot estirar) i està anant prou bé.

S'ha escapat un parell de cops (el deixem sortir al carrer i els reis duran una gatera perquè si torna pugui entrar) i ha servit perquè la mestresa comenci a entrenar això que la canalla té vida pròpia. També ha servit perquè el fill TEA accepti incerteses.

El drama del dia a dia

Segurament la vida seria més fàcil si les coses rutinàries me les fessin.

Fa de mal dir com hi he arribat però és bastant visible que el dia a dia està matant els projectes que tinc al cap. Segurament és per falta d'energia o per falta de compromís però tot plegat crea una sensació important que la vida m'ha passat per sobre.

Però ben mirat la meva professió i la meva necessitat de control m'està activant algunes coses que no són del tot tonteries. Tinc clar que vull ressuscitar el meu projecte Nèstor (un assistent, per virtual que sigui no pot tenir altre nom). Us aniré explicant com va.

Fi de cicle

Avui estic especialment tou.

Suposo que tenir uns dies de "vacances" permet pensar una mica i vaig veient que em faltaran dies per pensar (a banda que la llista de coses a fer per vacances fa feredat). Fet i fotut que segueixi escrivint això ja és tot un èxit.

En fi, aquesta bitòcola d'autoajuda està servint per alguna cosa encara que només sigui de rebot i ara que ja hem fet la primera estirada del tema ens hauríem de preparar per fer més coses a banda de fer de notaris del pas del tems.

Angoixa de Nadal

Als volts de Nadal es concentra la meva vida social familiar.

I no ho duc gens bé. No pel Nadal que m'agrada en tots els seus aspectes si no per la sensació d'estar fora dels rituals familiars per les meves circumstàncies personals. També hi ha la meva mala relació amb els regals com a concepte.

No en sé ni n'he sabut mai. A més em sento molt poc acompanyant en aquests quefers (perdoneu la paraula però temes em sonava pitjor). Segurament sóc massa vell ja per aprendre'n però tant de bo els que tinc al meu voltant m'acompanyin més.