Des d'aquest estiu tenim un gat.
Aquesta mena de familia distribuida i una mica disfuncionalque som té gat. Per raons terapèutiques i el devenir del destí vam adoptar un gat jove (no en sabem l'edat però deu tenir un any i mig a tot estirar) i està anant prou bé.
S'ha escapat un parell de cops (el deixem sortir al carrer i els reis duran una gatera perquè si torna pugui entrar) i ha servit perquè la mestresa comenci a entrenar això que la canalla té vida pròpia. També ha servit perquè el fill TEA accepti incerteses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada