29 de juny 2005

La torre d'ivori

L'altre dia, savis nus van declarar que no existim. Van proclamar que no som dignes de la universalitat.
Diuen que per existir proclamem odi.
Ja antigament van confondre la condemna a babel, prenent-la com la creació de la diferència. Però no era això, era condemna a l'orgull de qui es tanca a la torre d'ivori.
Com ells. Potser com nosaltres quan ens oblidem de volar.
Potser és això. Algú em digué que només les elits poden ser d'esquerres, perquè els oprimits no estan formats per pensar.
Per això ens neguen el dret a decidir que volem ser.
Per això ens segueixen dient emigrants malgrat haver nascut aquí.
Per això s'obliden que la universalitat vol dir estimar també l'Arcàdia que t'acull, no només somiar l'Itaca que t'espera.
Però no es això. Tots podem pensar. No se si tots en sabem; però, si més no, fem un esforç per aprendre'n.

27 de juny 2005

Havanera

L'altre dia vaig estar a una cantada d'havaneres.
Havaneres i altres cançons de la tradició propera del país, de la renaixença ençà. Un avi s'emocionava cantant una de les sardanes que van cantar.
Vaig pensar en el país, en el ritme de país. La nostra música, ho tanco a l'havanera, entre rumba i bolero, està més enllà del flamenc que promocionen els ajuntaments universalistes, però també s'expressa en les dues llengues encara majoritàries al país.
Tots plegats vam cantar amb el mateix sentiment de pertinença la bella Lola que el meu avi.
Encarà diré més, la segona escrita per un xarnego, com jo, demostrant que els de la torre d'ivori l'erren més del que pensen, o potser és que des de dalt de la torre no veuen el món, i encara menys el país.

23 de juny 2005

Sant Joan

La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ús. Festa i, segons els del trànsit, l'embús del any a les rodalies de Barcelona.
Ho reconec, tinc fascinació pel foc. El foc no és només l'element purificador. És metàfora de vida malgrat hagi estat d'us de mort, però sobretot és força del no res. És un esperit destructor, perquè com ja sabien els clàssics i hem oblidat, la purificació comporta destrucció.
Però sobretot és un esperit viu.
Hem oblidat la mort i hem perdut consciència de la vida. Perdoneu, avui tinc el dia moralista. Vivim en un món tan asèptic i segurista que només baixem la flama del Canigó virtualment tret d'alguns resistents.
Però avui es nit de farres, festes i fogueres. Reals i virtuals. Passeu-vos ho bé.

01 de juny 2005

Informació

Avui he tornat a tenir una conversa desesperant sobre l'excés d'informació. Hi ha qui defensa que el públic general no n'hauria de tenir tanta, perquè som menors d'edat i des de la saviesa dels que són capaços de comprendre la veritat.

Ho sento, però n'estic fart. No només de que em tractin de menor d'edat, quan ja fa uns anys que m'he fet un criteri, potser equivocat, però el que no em poden dir es que el fet de conèixer més coses em fa més ignorant. Això és directament ilògic.

Si em diuen que el coneixement sense capacitat de raonament és inútil, puc estar-hi d'acord. Però la capacitat de raonament sense informació és coixa. De fet no només és coixa, és una palla mental.

Tampoc podem dir que tota la informació que rebem és bona, de fet hi ha molt soroll informatiu però es cosa nostra aprendre a filtrar-lo, no que ens el filtrin els altres.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...