L'altre dia, savis nus van declarar que no existim. Van proclamar que no som dignes de la universalitat.
Diuen que per existir proclamem odi.
Ja antigament van confondre la condemna a babel, prenent-la com la creació de la diferència. Però no era això, era condemna a l'orgull de qui es tanca a la torre d'ivori.
Com ells. Potser com nosaltres quan ens oblidem de volar.
Potser és això. Algú em digué que només les elits poden ser d'esquerres, perquè els oprimits no estan formats per pensar.
Per això ens neguen el dret a decidir que volem ser.
Per això ens segueixen dient emigrants malgrat haver nascut aquí.
Per això s'obliden que la universalitat vol dir estimar també l'Arcàdia que t'acull, no només somiar l'Itaca que t'espera.
Però no es això. Tots podem pensar. No se si tots en sabem; però, si més no, fem un esforç per aprendre'n.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada