La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ús. Festa i, segons els del trànsit, l'embús del any a les rodalies de Barcelona.
Ho reconec, tinc fascinació pel foc. El foc no és només l'element purificador. És metàfora de vida malgrat hagi estat d'us de mort, però sobretot és força del no res. És un esperit destructor, perquè com ja sabien els clàssics i hem oblidat, la purificació comporta destrucció.
Però sobretot és un esperit viu.
Hem oblidat la mort i hem perdut consciència de la vida. Perdoneu, avui tinc el dia moralista. Vivim en un món tan asèptic i segurista que només baixem la flama del Canigó virtualment tret d'alguns resistents.
Però avui es nit de farres, festes i fogueres. Reals i virtuals. Passeu-vos ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada