Reflexionem

-
Aquest vespre, menjant castanyes, panellets i bevent vi dolç decidiré quin paper hi haurà dins el sobre de les eleccions.

Vaig llegir a Indro Montalelli que l’única solució era tapar-se el nas i votar DC. Ara bé, quina es la nostra DC? Acabarem també amb un Berlusconi al govern?
Malgrat tot votaré, i “aluego no ta quejes”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Codi consulta

-
Ho escric després de no haver vist la convocatòria i abans que a Madrid facin el seu gest de força: guions de serie negra. De mal humor negre de bona part de l'unionisme teòricament demòcrata.

Perquè el problema no és la consulta, ni la independència, ni la democràcia, ni la llei. El problema és d'una simplicitat exagerada: per als unionistes els catalans no existim. L'unionisme, fins i tot el que viu i treballa a Catalunya i es considera català, considera que Catalunya només és un detall folklòric dins una única realitat: Espanya.

Els unionistes més espavilats no busquen Espanya en l'accident geogràfic ni confonen la província romana amb una realitat nacional. Però no ens reconeixen, per això són prohibicionistes. Aquesta és la principal raó per la que penso que si votem, surti el que surti, hem guanyat. Tots, els unionistes catalans també, perquè deixarem de ser un gra al cul d'Espanya per ser membres d'alguna cosa. 

Ara bé, no sé si votarem. No està el món,…
Més informació

La família

-
Tots som fills d'on som fills i ser-ne conscient ajuda a no fer el ridícul definir-nos com el que no som. Ser fill d'un o altre no determina com hem de pensar i molt menys quina ha de ser la nostra opció política, de la mateixa manera que el nostre to de pell o la nostra procedència tampoc ho determina.

Però en la nostra família marca i és normal que qui ens mira també vegi emanacions de l'estirp que carreguem. Per bé i per mal. Això ens pot semblar injust. De fet ho és, per això és molt important que si no volem que ens facin atacs personals per causa dels nostres ancestres ens estalviem de jutjar el passat dels col·lectius rivals. Especialment si els jutgem com els jutgem per fer-nos perdonar els nostres pecats originals.

A banda de la part purament pragmàtica és molt perillós construir-se un personatge sense recordar d'on vens o, pitjor, volent amagar-ho. Perquè tots hem de tenir clar l'epitafi de l'Auca del Senyor Esteve Ara podràs ser escultor, però perqu…
Més informació

El Bullie

-
Fins fa poc el to d'abusananos del PSC era subtil, tenia finezza de diu aquell. Però al darrer episodi de El procés, l'Imperi contraataca comença a estar trufat de matonisme barroer i gens dissimulat.

El PSC ha estat el partit de poder (i de calers) a Catalunya durant tota la segona transició malgrat que l'intrús del Pujol els guanyés la cadira simbòlica de la Casa dels Canonges. S'ho podien permetre. Però ara els quadres no absolutament fossilitzats se'ls han passat a la competència (majoritàriament a ERC però no només).

El darrer episodi (que a hores d'ara no sabem com acabarà) ha estat el numeret per convertir a EL CARDENAL en senador (i president del Senado -del reino-) i han apel·lat a la cortesia dels altres sense tenir la cortesia de no anunciar el càrrec que volen fer-li ocupar sense primer votar el traspàs. I, per un cop sense que serveixi de precedent, qui li ho havia de votar a ulls clucs sembla ser que s'ha quadrat.

En general, molts dels probl…
Més informació