Reflexionem

-
Aquest vespre, menjant castanyes, panellets i bevent vi dolç decidiré quin paper hi haurà dins el sobre de les eleccions.

Vaig llegir a Indro Montalelli que l’única solució era tapar-se el nas i votar DC. Ara bé, quina es la nostra DC? Acabarem també amb un Berlusconi al govern?
Malgrat tot votaré, i “aluego no ta quejes”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

-
Llegint aquí i allà, escoltant i pensant, començo a pensar que dissabte va passar alguna cosa més enllà de l’expressió de l’emprenyamenta general. Massa gent s’està posant nerviosa. Prou gent? No ho sé. Hi ha nervis a les grans maquinàries i sobreactuació dels senglars habituals. Recordem la màgia dels noms. Ferran fou el rei que pactà amb Castella i després intentà fugir-ne mitjantzant la viagra del seu temps. Joanet, tanta misèria no pot ser bona ni tant sols per la línia. Darrerament m’estan sortint telegrames i no articles. Segurament deu ser perquè les idees que omplen l’ambient no son prou concretes. És l’ambient que m’agrada, les certeses immutables i els dogmes m’emprenyen i m’aclaparen. De tota manera l’instint em diu que ens la juguem. Al país segur. Cal humor per jugar, si no és pura ludopatia. En Cardús deia l’altre dia que des de l’emprenyamenta no construirem res. Estic d’acord amb ell. Des del mesellisme tampoc.
Més informació

Treure's la màscara

-
  Aquest text va ser publicat tal com raja a la difunta revista l'endavant el 25 de març de 2015 Poc a poc he anat construint un discurs, amb pseudònim, a Internet. El pseudònim m’ha permès ser jo i no un personatge. És a dir, he pogut expressar les meves idees i no he hagut de projectar les que accepta bé el meu entorn i que el meu tarannà, poc donat a significar-me, fa que no discuteixi mai en públic. Per això cada cop que sento algun guru de fireta dels mitjans tradicionals i altres puritans bordar contra l’anonimat se m’encén una flama d’indignació i una veuarra exclama “quina barra!”. No estan fent crítica als abusos de l’anonimat, estan fent de monjos post-medievals que cremen impremtes. Perquè resulta que hi ha qui té recursos per afrontar la seva discrepància amb el discurs més acceptat i hi ha qui necessita la màscara. Això no és una defensa dels cafres que, amagats en l’abús d’un anonimat il·lusori, insulten i difamen. Aquests haurien de ser eradicats de la xarxa amb
Més informació

Destret

-
Ara que si fem cas de les notícies Barcelona torna a cremar és un bon moment per mirar-nos-ho amb un punt d'ironia des de lluny.  Si no seguís les notícies ni me n'hagués assabentat. Per això hi ha qui es pot permetre dir que Barcelona ara és un desastre per culpa dels disturbis. Dels dels anys 80 no se'n van assabentar ni per la premsa i així anem fent. Barcelona (i Catalunya darrere) va fer la revolució industrial amb una guerra civil gens soterrada i amb bullangues de veritat als carrers de la ciutat. I va reeixir. Fonamentalment perquè som una ciutat (i un país) disfuncional que no viu de la burocràcia. El poder queda lluny i fer carrera a l'statu quo requereix sacrificar massa coses: ho van intentar Prim, Figueras i Pi i Margall amb resultats perfectament contrastables. Aquesta mena de por estranya de nens malcriats de primer món que ens crea contradiccions flagrants com la de idealitzar la rosa de foc i plorar per uns disturbis que, per ara, no han arribat ni a la
Més informació