He llegit per aquests mons de HAL que avui és el dia contra el DRM. Si no fos perquè estic fart de la collonada que són “els dies de” estava temptat de canviar de color la pàgina i posar-la de dol.
D’entrada seria bo explicar què és el DRM, perquè a vegades els tecnòlegs tenim la mania de parlar de coses com si tothom ens hagués d’entendre i no sempre és cert. Resumint el DRM es un grup de tecnologies orientades a restringir l’ús il·legal de determinats productes digitals, és a dir fonamentalment música i pel·lícules. Per resumir és això de que parlen quan parlen de drets d’autor i copies pirates.
Haureu vist que poso il·legal i pirates en cursiva. La raó és perquè la il·legalitat és simplement perquè ho diu una llei arbitrària i perquè fem acusació de pirateria sobre coses que no ho són.
Haureu vist que també poso un o no al títol, fonamentalment perquè una de les coses que hauria d’estar en discussió és la licitud de determinats ingressos sobre els drets d’autor que tots defensem amb la gorra d’autors i en reneguem amb la gorra de consumidors, però el problema del DRM és el control sobre la cultura i la informació que pretenen determinats grups i el fet que pretenguin que s’usin determinats sistemes tancats per escoltar música no és acceptable –segur que algun cop heu tingut problemes per reproduir un CD original en algun reproductor per culpa d’aquestes proteccions - , igual que no és acceptable que hagi de pagar drets d’autor per usar coses de les que jo sóc autor i d’això va el cànon digital.
La meva demanda és simple, no ens deixem enredar pels suposats defensors de la cultura que només defensen la industria cultural anquilosada en supòsits antics i que pretén viure de drets d’autor i subvencions a la vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada