D’entrada diré que no he acabat d’entendre mai massa d’economia, una cosa és quadrar un llibre contable –feina que pot fer qualsevol que tingui un mínim de preparació i una ment ordenada- i una altra cosa molt diferent entendre d’economia a mig termini i que vagi més enllà de l’economia personal o d’una petita empresa.
Per altra banda tampoc estic massa al dia de moviments renovadors, o suposadament renovadors, en temes econòmics o sociològics. El cert és que em costen un xic més d’entendre que les màquines i el meu contacte amb el món universitari intel·lectual no ha estat massa directe ni massa fluït mai.
Avui m’ha arribat informació d’un moviment d’estudiants d’economia, el post-autisme que m’ha semblat interessant conceptualment, per molt que la revista economia crítica que pregonen té una estètica –no nomé formal- pel meu gust antiga.
Penso que he parlat alguna vegada de la sensació que tinc que la gent que ens considerem progressistes usem paràmetres per avaluar les coses basats en paràmetres escolàstics antics, de fet l’escolàstica marxista i l’escolàstica hayeksista –això és suposadament lliberal- se semblen molt a l’escolàstica pre tomista, ben explicat – la part medieval- per l’amic Tiberio, interessant de llegir fins i tot quan no estem d’acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada