dilluns, 18 de desembre de 2006

Quo vadis ERC?

Fa dies que en parlem, sembla que finalment les ments pensants de ERC i els ressentits anticonvegents que corren pel partit –no tothom, però una part de la militància està en aquest grup, si no aniríem corrent a recuperar en Carretero i enviaríem en Manelic a matar el llop- han decidit començar a fer córrer que de l’eslògan afortunat de l’esquerra nacional és més important la part esquerra que la nacional.
En Cardús fa temps que parla dels sense nom. Van remenar l’ampolla i ens van desvetllar a molts dels que teníem mig somnolent la consciència social o la nacional i vam quedar frustrats, per les dues bandes, pel numeret de l’estatut i, sobretot, pels numerets de pleitesia al poder socialista.
Sincerament, una ERC que aspiri a ser el PSC perquè el PSC-PSOE es converteixi simplement en PSOE no m’interessa, si més no recordeu com ha acabat Euskadiko Ezkerra.
No entenc que no s’hagin sentit veus crítiques des de ERC a la maragallada del Gran Germà trucant al programa d’en Bassas(1), per menys en altres temps el col·legi de periodistes ha muntat grans espectacles de protesta, però per la cadira ens empassem les competències d’ensenyament, les banderes i el que faci falta.
Tampoc entenc què a ERC hagi desaparegut la crítica interna pública, que estiguin disposats a empassar-se l’àrea metropolitana i que estiguin disposats a empassar-se la diputació de Barcelona... i a mi se m’ha acabat el bicarbonat.

(1) No he trobat cap biografia a internet de l’Antoni Bassas. Per l’extraterrestre que acaba d’aterrar, és el presentador del Matí de Catalunya Radio i l’altre dia va rebre en directe una trucada censuradora del Gran Germà, per cert, si algú troba l’àudio de la seva intervenció que me’l passi si us plau.