El pas del Nadal i del Cap d’Any és una bogeria voraginosa. Et xucla a un ritme espantós sense més treva que alguns rituals mig oblidats que celebren una esperança que no crec vana –sóc optimista, no puc fer-hi més– però que queden caducs perquè han envellutat l’ànima en lloc de fer-ne ús.
Fet i fet, si sabem fer-nos petits el Nadal pot tenir sentit. Si volem un bon any només ens cal fer-ho fàcil als que ens envolten.
Aquestes són les meves festes de pas, si en teniu d’altres visqueu les vostres. El que és important no són les formes, però sense elles estaríem sols. Si compartim les nostres festes de pas potser podrem creure en la pau.
Apali, Bon Nadal i Bon Any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada