dimecres, 2 de maig de 2007

Estat propi

Penso que ja he comentat en alguna ocasió que el meu sentit de la independència és una mica relatiu, entre d’altres coses perquè hi ha companys de viatge que no em son especialment còmodes.
De tota manera, per campanyes que no quedi, sobretot si no les promociona cap partit polític. Ara com ara em fa gràcia fer-me ressò d’algunes campanyes cíviques més enllà del dia a dia de la política institucional que, ara com ara, no és el meu camp i difícilment ho serà en un termini curt (un altre dia us explicaré perquè penso que per fer de polític professional o de filòsof s’han de tenir cinquanta anys viscuts i la vida raonablement resolta).
Avui toca la campanya de la gent d’estatpropi.cat. M’hi he adherit. La massa crítica sorgeix del dia a dia i de la normalitat sense massa estridències, però si no ho manifestem no sabem si hi som... I, a veure si em recordo de posar el cat (púdic i legal) al cantó de la matrícula.