Dissabte em vaig casar.
Cerimònia senzilla, sopar i ball amb amics, parents propers i alguna absència. Quan fas les coses amb poc temps no pots esperar que tot pugui quedar ben lligat.
Penso que ens ho vam passar bé tots. Què celebri un capellà que és persona ajuda. Què tinguem clar que la fesa és ara i endavant, també.
Ara uns dies de silenci, més endavant ja mourem idees noves.
18 de juny 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada