05 de juny 2007

Ja hi som

No es molt correcte dir que des de la banda dels qui ens anomenem demòcrates no s’ha fet gaire per tal que no passés, però si treus els drets polítics a una gran part d’un poble no pots pretendre que aquesta part del poble pretengui recuperar-los de manera violenta.

Fa massa temps que n’estic fart, parlem d’assassins com si fossin producte directe del dimoni i no tinguessin cap relació amb la realitat, com si ETA fos un ens extraterrestre sens cap relació amb el poble basc (això si som prou magnànims per acceptar que existeix un poble basc) i ens oblidem que en Putin (és a dir la KGB, probablement els serveis d’intel·ligència més ben informats del món) amenaça associant Kosovo amb Escòcia, Catalunya i Euskadi. Tots els comentaris són interessats, de fet la seva visió imperial és prosèrbia i planteja allò de si voleu amputar Sèrbia nosaltres facilitarem l’amputació de la Gran Bretanya (a aquests se’ls en fot, sempre quedarà la Comonwelth) i Espanya, com de costum, es creu tant poc a si mateixa que tremola abans de plantejar que pugui haver-ne alguns que digui el que digui el passaport no podem sentir-nos còmodes en un regne que ni ens deixa viure en la nostra llengua ni ens permetre decidir el nostre futur.

Nosaltres no tenim grups violents, una renuncia en nom de la modernitat que és intel·ligent i positiva, de fet Putin només en cita un amb grup violent (dit a banda, si Espanya estigués disposada a cedir una mica ETA és dissoldria en el no res, però no es pot pretendre mantenir les postures i que l’altre cedeixi en tot) però és evident que la realitat no està ben encaixada, i ara patirem les conseqüències en forma de bombes i assassinats.

Ni els justifico ni els he justificat mai, però reduir la realitat a blanc i negre és absurd i totalitari, encara que es faci en nom de la democràcia o de l’estat de dret (que no és el mateix encara que alguns s’ho pensin).

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...