Dissabte em vaig casar.
Cerimònia senzilla, sopar i ball amb amics, parents propers i alguna absència. Quan fas les coses amb poc temps no pots esperar que tot pugui quedar ben lligat.
Penso que ens ho vam passar bé tots. Què celebri un capellà que és persona ajuda. Què tinguem clar que la fesa és ara i endavant, també.
Ara uns dies de silenci, més endavant ja mourem idees noves.
18 de juny 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada