divendres, 10 d’abril de 2009

Dies de plor

Hi ha gent per tot.

Aquesta tarda Barcelona estava plena. De turistes, d'immigrats del regne lluïnt fe i tradició a la plaça nova i de llum de melangia.

Barcelona és un formiguer, sense mestressa (o potser va marxar fa temps de vacances).

Botigues obertes i botigues tancades. Porta per pota, d'amos locals i d'amos que tant de bo siguin locals d'aquí uns anys, potser més que alguns taxistes.

Hi ha dies tristos, per guió i per pluja. Però a vegades la tristor puja la moral.

Amén

1 comentari:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I és que, a vegades, el paisatge interior té més força. Sortosament.