Hi ha gent per tot.
Aquesta tarda Barcelona estava plena. De turistes, d'immigrats del regne lluïnt fe i tradició a la plaça nova i de llum de melangia.
Barcelona és un formiguer, sense mestressa (o potser va marxar fa temps de vacances).
Botigues obertes i botigues tancades. Porta per pota, d'amos locals i d'amos que tant de bo siguin locals d'aquí uns anys, potser més que alguns taxistes.
Hi ha dies tristos, per guió i per pluja. Però a vegades la tristor puja la moral.
Amén
10 d’abril 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
1 comentari:
I és que, a vegades, el paisatge interior té més força. Sortosament.
Publica un comentari a l'entrada