dissabte, 8 de febrer de 2014

Digressions

Tot plegat va passant.

Poc a poc, mentre puges al turó, la suor amara l'esquena malgrat el fred.
Recordes els que altres cops t'hi han acompanyat i s'han perdut en temps antics i obligacions noves.

Penses que voldries pujar-hi amb el pare, això ja no serà.
Que voldries que els nens t'hi acompanyessin de tant en tant, això potser algun dia si volen.

Tot plegat són distraccions, beneïdes distraccions, mentre corres cap a algun lloc. No saps quin. Cada dia.

Tot plegat una fita al camí de no sé on.
Però demà tornaré a pujar al turó. Voldria fer-ho cada dia però el rellotge és un senyor molt estricte.

Potser massa estricte. I no trobes companys que només vulguin passejar. Ets massa jove per això. 

dilluns, 3 de febrer de 2014

La Candelera

Si La Candelera riu el fred és viu

Ja fa quaranta dies de Nadal. Fa quaranta dies que no escric. També són els quaranta dies de l'any de més merder sociofamiliar a casa meva.

Hem sobreviscut a tot plegat amb nota.

També és el dia que recorda la fe de la iaia. La saviesa d'algú que amb prou feines havia anat a escola.

Diu que La Candelera és quan es converteix l'espera en esperança.
M'ha agradat. És un bon projecte de vida. Molt millor que allò de qui espera desespera.

Doncs endavant. I no, no estic parlant de política.