Tot plegat va passant.
Poc a poc, mentre puges al turó, la suor amara l'esquena malgrat el fred.
Recordes els que altres cops t'hi han acompanyat i s'han perdut en temps antics i obligacions noves.
Penses que voldries pujar-hi amb el pare, això ja no serà.
Que voldries que els nens t'hi acompanyessin de tant en tant, això potser algun dia si volen.
Tot plegat són distraccions, beneïdes distraccions, mentre corres cap a algun lloc. No saps quin. Cada dia.
Tot plegat una fita al camí de no sé on.
Però demà tornaré a pujar al turó. Voldria fer-ho cada dia però el rellotge és un senyor molt estricte.
Potser massa estricte. I no trobes companys que només vulguin passejar. Ets massa jove per això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada