Si La Candelera riu el fred és viu
Ja fa quaranta dies de Nadal. Fa quaranta dies que no escric. També són els quaranta dies de l'any de més merder sociofamiliar a casa meva.
Hem sobreviscut a tot plegat amb nota.
També és el dia que recorda la fe de la iaia. La saviesa d'algú que amb prou feines havia anat a escola.
Diu que La Candelera és quan es converteix l'espera en esperança.
M'ha agradat. És un bon projecte de vida. Molt millor que allò de qui espera desespera.
Doncs endavant. I no, no estic parlant de política.
03 de febrer 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...
2 comentaris:
La iaia ha dit un gran poema en nou paraules. Com n'hem d'aprendre!
Quanta raó que tens!!!
Publica un comentari a l'entrada